IMPOST SOBRE SOCIETATS
IS. Condonació de préstecs entre societats germanes participades pel mateix soci: sense impacte, amb caràcter general, en l’IS ni en l’IRPF.
DGT. Consulta vinculant V0784-26, de 8 d’abril de 2026.
La DGT reitera que la condonació de préstecs participatius dins de grups horitzontals —entre entitats participades directament per la mateixa persona física— no genera efectes en la base imposable de l’IS de cap de les entitats ni en l’IRPF del soci.
En aplicació del principi comptable de prevalença del fons sobre la forma (doctrina de l’ICAC), l’operació no es tracta com una liberalitat, sinó com una distribució de fons seguida d’una aportació als fons propis de la societat deutora. L’acreedora registra una disminució de reserves pel valor en llibres del crèdit condonat i la deutora, una aportació directa als fons propis; en no generar-se resultat comptable, no hi ha impacte en l’IS.
En l’IRPF del soci, amb caràcter general no es genera renda fiscal. Ara bé, la DGT adverteix que aquestes conclusions poden variar si la condonació s’emmarca en una operació més complexa orientada al trasvasament patrimonial entre socis, a encobrir retribucions o a compensar prestacions de serveis.
Recomanació pràctica: documentar la naturalesa i finalitat de la condonació i el seu reflex comptable, i evitar que s’integri en operacions susceptibles de requalificació.
IS. Absència de motius econòmics vàlids en una escissió: improcedència del règim FEAC quan l’operació encobreix un repartiment patrimonial entre socis.
Audiència Nacional. Sentència de 9 de març de 2026 (rec. 1824/2020).
L’Audiència Nacional confirma la regularització en denegar el règim especial de fusions i escissions (FEAC) a una escissió total, en considerar que no concorrien motius econòmics vàlids i que l’operació produïa un efecte equivalent al repartiment del patrimoni entre els socis.
La Inspecció va acreditar que la societat escindida es trobava en procés de cessament d’activitat (caiguda dràstica d’ingressos, acomiadament progressiu de treballadors i absència de plantilla) i que la beneficiària a qui s’atribuïa l’activitat comercial mai la va arribar a desenvolupar (sense alta a l’IAE ni treballadors, clients o proveïdors).
Les actuacions posteriors a l’escissió van resultar decisives: una beneficiària va transmetre tots els immobles rebuts al cap de tres mesos i l’altra es va limitar a arrendar-ne alguns i, després, va ser dissolta. El resultat és que cada soci va passar a controlar en exclusiva una societat, amb un efecte anàleg a una separació de socis o a una liquidació acollida al règim especial.
Recomanació pràctica: acreditar de manera sòlida la finalitat de reorganització empresarial (activitat real i continuïtat de les beneficiàries, racionalitat econòmica) i evitar operacions el resultat efectiu de les quals sigui un repartiment de patrimoni entre socis.
IS. Despeses financeres de préstecs intragrup: no són deduïbles si no s’acredita la causa, la vinculació amb l’activitat i la transferència efectiva de fons.
Audiència Nacional. Sentència de 9 d’abril de 2026.
L’Administració va negar la deduïbilitat de les despeses financeres derivades de préstecs intragrup en considerar que la documentació aportada no acreditava que els préstecs fossin reals ni que estiguessin vinculats —com al·legava l’entitat— a l’adquisició d’actius generadors de dividends.
La Sala confirma aquesta conclusió: els contractes no especificaven la finalitat dels préstecs, no s’havia demostrat la transferència efectiva dels fons i, en alguns casos, no es determinaven adequadament els terminis de devolució.
Recomanació pràctica: formalitzar els préstecs intragrup fent constar expressament la finalitat, el termini i les condicions, i conservar l’evidència del moviment real dels fons (transferències, assentaments comptables i aplicació efectiva dels imports).
IS. Retribucions extraordinàries a empleats i consellers amb motiu de la venda de la societat: deduïbles conforme al principi de meritació.
DGT. Consulta vinculant V0813-26, de 13 d’abril de 2026.
Amb motiu de la compravenda de la totalitat de les accions d’una societat, el consell d’administració va aprovar un bonus extraordinari per als empleats, una retribució variable extraordinària per a un directiu —vinculada a un pla d’incentius previ referenciat al valor de les accions— i una retribució extraordinària per a determinats consellers per l’assoliment dels objectius fixats pels accionistes.
La DGT conclou que la despesa del bonus dels empleats i de la retribució dels consellers es merita en l’exercici en què l’òrgan d’administració va adoptar l’acord i és fiscalment deduïble d’acord amb les regles generals, sempre que es compleixin els requisits d’inscripció comptable, meritació i justificació documental. En canvi, la retribució variable extraordinària del directiu, per estar referenciada al valor de les accions i liquidar-se en efectiu, serà deduïble en el període impositiu en què s’apliqui la provisió o la despesa es destini a la seva finalitat.
Recomanació pràctica: deixar constància de l’acord del consell i de la seva data, i diferenciar el tractament dels incentius referenciats al valor de les accions, que no segueixen la regla general de meritació sinó la d’aplicació de la provisió.
IS. Deducció per innovació tecnològica: l’Administració tributària no pot revisar la qualificació dels projectes continguda en els informes motivats vinculants.
Audiència Nacional. Sentència de 24 d’abril de 2026.
La Inspecció va regularitzar la deducció per innovació tecnològica (IT) d’una entitat en concloure que la major part de les despeses de dos projectes de desenvolupament de programari no encaixaven en els conceptes de disseny industrial i enginyeria de processos de producció, tot i que els projectes havien estat reconeguts com a IT pel Ministeri d’Economia mitjançant informes motivats vinculants.
L’Audiència Nacional conclou que l’Agència Tributària podia revisar l’import de la deducció, però no alterar la qualificació certificada dels projectes. En fer-ho, va vulnerar l’article 35.4 de la Llei de l’Impost sobre Societats i la doctrina del Tribunal Suprem sobre els principis d’Administració única i de vinculació als propis actes.
Recomanació pràctica: sol·licitar l’informe motivat vinculant en els projectes de R+D+i: blinda la qualificació tècnica del projecte davant la Inspecció, que només podrà discutir la quantificació de les despeses.
IS. L’incompliment de requisits mercantils no converteix la retribució dels administradors en una despesa no deduïble.
Tribunal Suprem. Sentència de 18 de maig de 2026.
El Tribunal Suprem reitera que la despesa per retribucions dels administradors és deduïble quan està degudament comptabilitzada i justificada i respon a serveis efectivament prestats.
El simple incompliment de requisits formals de caràcter mercantil no permet qualificar-la de liberalitat ni de despesa derivada d’actuacions contràries a l’ordenament jurídic, atès que aquesta menció legal es refereix a conductes greus —suborns o altres actuacions il·lícites rellevants— i no a meres irregularitats formals.
Recomanació pràctica: mantenir igualment en ordre la cobertura estatutària i els acords de junta, però no acceptar regularitzacions fonamentades exclusivament en defectes formals mercantils.
IS. Són deduïbles les despeses associades a actius no afectes a l’activitat quan aquests generen ingressos.
Tribunal Suprem. Sentència de 26 de maig de 2026.
L’Administració va rebutjar la deduïbilitat de despeses vinculades a un element patrimonial no afecte, en entendre que no guardaven relació amb l’activitat principal de la societat.
El Tribunal Suprem conclou que, amb independència de les conseqüències mercantils de realitzar activitats no ajustades a l’objecte social, una entitat pot desenvolupar activitats empresarials diferents de les previstes en aquell objecte o de la seva activitat principal sense que, només per aquest motiu, se’n pugui rebutjar la deduïbilitat de les despeses. Si les despeses estan relacionades amb ingressos declarats, se n’ha de reconèixer la deduïbilitat.
Recomanació pràctica: el criteri és paral·lel al que el Suprem aplica en matèria d’IVA (sentència 612/2026, recollida en l’apartat següent): el determinant és la correlació entre despesa i ingrés, no la coincidència amb l’objecte social.
IRPF
IRPF. Retribucions del soci administrador per funcions alienes al càrrec: s’aplica el tipus de retenció general dels rendiments del treball.
DGT. Consulta vinculant V0977-26, de 4 de maig de 2026.
El consultant és administrador únic d’una societat limitada, titular del 95% de les participacions i donat d’alta al RETA, i no percep retribució pel càrrec d’administrador. A banda del càrrec, desenvolupa tasques d’administratiu, cap de magatzem i repartiment, per les quals cobra un salari mensual.
La DGT conclou que les activitats que el soci administrador realitza al marge de les funcions pròpies del càrrec no tenen naturalesa d’activitat econòmica o professional, de manera que les seves retribucions es qualifiquen com a rendiments del treball, amb independència de la naturalesa laboral o no del vincle i del règim de Seguretat Social aplicable. En tractar-se d’operacions entre persones vinculades, la retribució s’ha d’ajustar al valor normal de mercat.
Pel que fa a la retenció, s’apliquen els tipus previstos per als rendiments del treball (arts. 80 i 86 RIRPF), i no el tipus fix del 35% —o del 19%, segons escaigui— reservat a les retribucions pel càrrec d’administrador.
Recomanació pràctica: separar documentalment les funcions d’administrador de les funcions ordinàries (contracte, descripció de tasques, nòmines) i acreditar que la retribució d’aquestes últimes s’ajusta a valor de mercat.
ISD / IMPOST SOBRE PATRIMONI / EMPRESA FAMILIAR
Empresa familiar. Per qualificar l’arrendament d’immobles com a activitat econòmica n’hi ha prou amb l’empleat a jornada completa, sense exigir la raonabilitat econòmica de la contractació.
TEAC. Resolució de 28 d’abril de 2026.
Per determinar si l’arrendament d’immobles constitueix activitat econòmica —i, per tant, si són aplicables l’exempció a l’Impost sobre el Patrimoni i la reducció a l’ISD— cal comptar, com a mínim, amb una persona empleada amb contracte laboral i a jornada completa dedicada a la gestió de l’arrendament.
El TEAC, acollint la sentència del Tribunal Suprem de 14 de juliol de 2025 (publicada el 9 de setembre de 2025), conclou que n’hi ha prou amb acreditar el compliment d’aquest requisit, sense que calgui justificar la contractació des d’un punt de vista econòmic ni, per tant, analitzar si la càrrega de treball exigeix disposar d’aquell empleat.
Recomanació pràctica: el criteri tanca una via habitual de regularització, però continua sent imprescindible acreditar la realitat del contracte i la dedicació efectiva de l’empleat a la gestió de l’arrendament (alta, jornada, funcions i evidència operativa).
Empresa familiar. Sense integració funcional i econòmica de l’arrendament en l’activitat del grup, la societat arrendadora ha de complir per si sola el requisit d’empleat a jornada completa (reducció ISD).
TSJ de Galícia. Sentència de 4 de maig de 2026 (rec. 15308/2024).
El TSJ de Galícia aplica la recent doctrina del Tribunal Suprem (SSTS 167/2026 i 186/2026) segons la qual es pot computar el personal centralitzat en altres entitats del grup per determinar si l’arrendament d’immobles constitueix activitat econòmica.
Tanmateix, descarta aquesta aplicació al cas per no haver-se acreditat una articulació i integració funcional i econòmica entre l’activitat d’arrendament i la desenvolupada per la resta d’empreses del grup. En conseqüència, la societat arrendadora havia de complir el requisit d’empleat a jornada completa de forma independent, cosa que no feia a la data de meritació de l’impost.
Recomanació pràctica: reforçar la prova de la integració funcional i econòmica del grup (mitjans personals i materials compartits, contractes intragrup, evidència operativa) si es vol computar el personal centralitzat a efectes de qualificar l’arrendament com a activitat econòmica.
Empresa familiar. Exempció a l’IP i reducció del 95% a l’ISD en la donació inter vivos de participacions: la clau és l’exercici efectiu de funcions de direcció.
DGT. Consulta vinculant V0356-26.
La DGT confirma que, complint els requisits legals, la donació de participacions de pares a fill (societat dedicada a la fabricació de bótes de fusta) pot acollir-se a l’exempció a l’IP i a la reducció del 95% a l’ISD en transmissions inter vivos. Un element clau del cas és que el fill ja exercia funcions efectives de direcció i administració a la societat.
Pel que fa als actius afectes, la DGT admet la possible afectació de participacions en societats vinculades i de préstecs intragrup, sempre que s’acrediti que responen a necessitats empresarials reals i contribueixen al desenvolupament de l’activitat econòmica del grup. Els préstecs intragrup haurien de formalitzar-se en condicions de mercat (tipus d’interès, venciment, garanties i altres condicions habituals entre parts independents).
Recomanació pràctica: documentar l’exercici efectiu de funcions de direcció del donatari i la finalitat empresarial de les inversions i del finançament intragrup, formalitzant els préstecs en condicions de mercat.
ISD (Catalunya). Nou tractament de la donació mortis causa amb lliurament de present: des del 14 de juliol de 2026 tributa com a adquisició successòria.
Llei 11/2026, de 9 de juliol, i Resolució 3/2026, de 14 de juliol; DGT V0823-26.
La donació mortis causa amb lliurament de present —figura del dret civil català que transmet el bé en vida però manté la mort del donant com a element essencial de l’operació, amb caràcter revocable i possible reserva d’usdefruit— passa a tributar a Catalunya per la modalitat de successions. S’hi apliquen, doncs, les reduccions, la tarifa, els coeficients i les bonificacions de les herències, i no els previstos per a les donacions entre vius.
En l’IRPF del donant no es genera guany ni pèrdua patrimonial, en tractar-se d’una transmissió lucrativa per causa de mort (art. 33.3.b LIRPF). Cal tenir present que, tot i aplicar-se el règim de successions, l’ISD es merita en el moment d’atorgar-se la donació, ja que la transmissió del bé és immediata; a més, si el donant mor dins dels quatre anys següents, l’adquisició es pot acumular a la successió a efectes del càlcul de l’impost.
El canvi posa fi a l’asimetria prèvia: fins ara l’Administració catalana assimilava aquesta figura a una donació entre vius a efectes d’ISD, mentre que l’Administració estatal la tractava com a successió. La Llei 11/2026 suprimeix l’apartat 4 de l’art. 632-1 del Codi tributari de Catalunya i la Resolució 3/2026 reconeix expressament la naturalesa successòria de la figura.
Recomanació pràctica: per a operacions formalitzades a partir del 14 de juliol de 2026, valorar aquesta figura com a eina de planificació successòria, analitzant en cada cas el cost fiscal concret, la possible reserva d’usdefruit, les conseqüències registrals i el caràcter revocable de la transmissió.
PROCEDIMENT
LGT. La utilització d’una societat professional instrumental no determina per si sola l’existència d’una infracció molt greu.
Tribunal Suprem. Sentència de 4 de juny de 2026.
La Inspecció va apreciar simulació en la utilització d’una societat mancada de mitjans materials i personals suficients, va imputar directament al professional les rendes obtingudes a través de l’entitat i va qualificar la infracció de molt greu per concurrència de mitjans fraudulents (persona interposada).
El Tribunal Suprem conclou que la simulació i l’existència d’una societat interposada no impliquen necessàriament l’ocultació d’identitat que exigeix l’art. 184.3.c) LGT. En particular, no es pot apreciar ocultació de manera automàtica quan el soci i la societat són perfectament identificables i les rendes obtingudes s’han declarat, encara que la regularització n’acabi determinant la imputació directa al soci persona física. Qualificar la infracció com a molt greu exigeix, doncs, una motivació i una acreditació suficients que la societat es va utilitzar per ocultar la identitat del soci i dificultar l’actuació administrativa.
Recomanació pràctica: en regularitzacions per simulació de societats professionals, revisar sempre la motivació de la qualificació de la sanció: la sola interposició societària no justifica el grau de molt greu.
LGT. Societat dissolta: els deutes s’han d’exigir primer als socis successors i, només si resulten fallits, a l’administrador com a responsable subsidiari.
Tribunal Suprem. Sentència 764/2026, de 18 de juny de 2026 (rec. 8953/2023).
El Tribunal Suprem distingeix els successors (art. 40 LGT) dels responsables (arts. 41 i següents LGT): els responsables s’incorporen al costat del deutor principal per garantir el cobrament, mentre que els successors n’ocupen la posició jurídica quan aquest desapareix. Un cop extingida la societat, els deutes tributaris pendents es transmeten «ope legis» als socis, dins dels límits de l’art. 40 LGT, i ja no existeix un deutor principal amb personalitat jurídica pròpia.
Per això, l’Administració ha de reclamar primer el deute als socis successors i, si escau, declarar-los fallits (arts. 40.1 i 177.2 LGT) abans de derivar la responsabilitat subsidiària a l’administrador (art. 43.1.a LGT). La declaració de fallit d’una societat ja extingida és ineficaç. Actuar directament contra l’administrador buidaria de contingut el benefici d’excussió i el dret de reembossament (art. 41.6 LGT) i generaria risc de doble reclamació.
Recomanació pràctica: en derivacions de responsabilitat sobre societats liquidades, verificar que s’ha seguit prèviament el mecanisme legal de successió envers els socis; en cas contrari, valorar la impugnació de l’acord de derivació.
LGT. Responsabilitat subsidiària de l’art. 43.1.a): ni les sancions ni les liquidacions es transmeten als hereus del responsable, per la seva naturalesa sancionadora.
TEAC. Resolució RG 4927/2022, de 30 d’abril de 2026.
El TEAC, seguint la doctrina del Tribunal Suprem (STS de 20 de maig de 2025, rec. 3452/2023) que confirma la naturalesa sancionadora de la responsabilitat de l’art. 43.1.a) LGT, conclou que tant les sancions com les liquidacions incloses en l’abast d’un acord de derivació d’aquesta responsabilitat són intransmissibles als hereus o legataris del responsable difunt.
Resulta aplicable el principi de personalitat de la sanció i el règim d’intransmissibilitat dels arts. 39, 182, 189 i 190 LGT, amb independència que l’acord s’hagués notificat abans o després de la mort del responsable. El criteri reforça la protecció dels hereus, en estendre la intransmissibilitat més enllà de les sancions, també a les liquidacions derivades.
Recomanació pràctica: davant de la mort d’un responsable subsidiari ex art. 43.1.a) LGT, revisar si les liquidacions i sancions derivades s’han exigit als hereus i, si escau, sol·licitar-ne l’anul·lació.
